Projectes
pròximes
“ORATIONIBUS #SR”
Properes funcions, Sala Hiroshima
5 i 6 de febrer 2021
passats o per estrenar
“DES DE MONTMARTRE”
Última representació
24 de gener del 2020
veure
Espectacle estrenat al Cau ferrat de Sitges basat en els articles que S.Rusiñol i R.Casas van escriure per “La Vanguardia” l’any1890 sota el títol de “Desde el Molino”.
En ells es parla de temes tan actuals com el maltracte a la dona, la inmigració, l’excès de publicitat, les franquicies i la troballa de dos quadres inèdits del pintor el Greco. Intercalats en els textes, escoltarem diverses peces musicals: Des del “Can-cán” d’Offenbach, passant per cançons de Poulenc, Duparc, Satie fins arribar a peces més actuals com “La vie en rose” o “C’est si bon”.
Una pintora ens oferirá, en viu, una interpretació plástica de tot allò que suceeix a l’escenari i ens recrearà la gran atmosfera d’aquell Paris “eternelle” que tots portem al cap i potser també en el cor.
Una combinació perfecte de música i text que dóna a l’espectacle un càlid ambient atemporal.
EN CLAU MODERNISTA:Música Modernista en Espais Modernistes
Projecte integrador amb col.laboració amb l’AMBP
2018
veure
És vital recuperar el nostre interés en difondre entre la nostra gent tots els ideals que van representar al Modernisme. Un Moviment que, per altra banda, va calar ben fons en el nostra País i que ens porta cap a una introspecció personal que conecta directament amb l’Origen i la Creació lliure. L’Art Total va representar un revulsiu en sí mateix, va portar a fer actes públics d’agitació creativa i va despertar de nou a tot el col.lectiu artístic de l’època que semblava adormit aleshores. Podríem trobar també aquí un paral.lelisme amb la nostra societat d’avui. Citant a Rusiñol ”No ens omplim d’una Cultura que mata les il.lusions sense fer crèixer esperances”. Ens cal impulsar iniciatives i crear una Consciència Cultural en la Catalunya d’avui.
“En Clau Modernista”, es vol convertir en un cicle periòdic de concerts en Espais Modernistes que anirán acompanyats d’altres activitats complementàries per fomentar idees bàsiques de l’ideari Modernista i que ara prènen forma de nou amb un vocabulari més actual: Sinèrgies, Territori, Ecologia i “Slow LIfe”.
DOS APEL·LES SOTA LA MÚSICA DE PAU CASALS
“ELS MESOS” de P. Casals i A.Mestres
Projecte inèdit pendent d’estrena
veure
Us proposem una trobada amb tres artistes: Apel·les Mestres (escriptor, poeta, dramaturg, dibuixant i músic), el músic Pau Casals i l’escultor Apel·les Fenosa.Tres personalitats rellevants en el món cultural català.
L’any 1897, Mestres publica el llibre de poesia «Cants Íntims». Aquest llibre va tenir un gran impacte en el món musical de la seva època i també en futures generacions.»Cants Íntims» fa una bellíssima descripció de l’efecte del Temps sobre la Natura. Tal com ens diu el mateix Mestres: «El Natural m’ha sorprès i he sentit la necessitat de transcriure la Sorpresa».
El mateix any de la publicació del seu llibre, Pau Casals, rep l’encàrrec de compondre unes cançons pel cor d’homes de la societat de «La Lira Vendrellenca». Casals no dubte ni un moment en començar a musicar el recull de poemes anomenats «Els Mesos». En la seva composició trobem a un músic jove, influït pels corrents en voga de l’època. El resultat són unes peces que transmeten a la perfecció el clima dels versos de Mestres. Una comunió quasi perfecte.
Casals acabarà sent un músic de referència internacional pel seu domini del violoncel i també per la seva gran tasca envers la Pau. Menys coneguda és la seva faceta com a col·leccionista d’art i especialment d’art Català. La seva col·lecció és una de les més importants que hi ha a Catalunya. En la seva extensa llista d’obres col·leccionades, podem trobar-hi escultures d’Apel·les Fenosa.
La nostra tasca ha estat fer una versió de “Els Mesos” reduïda per a veu i piano i així, donar a conèixer aquesta obra inèdita mai interpretada integrament.
Qui parla de nosaltres?
Opinions
“Hace unos días estuve viendo un espectáculo estupendo «Des de Montmârtre» donde se interpreta la canción francesa y se recrea el ensueño de la vida de París.
Griselda Ramón interpreta muy bien estas bonitas canciones. Fue una demostración de talento y capacidad de su voz, acompañada al piano por Alex Jordi y al dibujo por Marion Tamme ¡A los tres mi enhorabuena !!!»
«Una experiencia intensa e inolvidable. Si tuviéramos que resumir en pocas palabras qué nos ofrece Orationibus #SR probablemente elegiríamos estas. Todo suma en un espectáculo que aporta tanto significado como contenido a la vez que genera un gran cosmos propio que nos regala herramientas de comprensión hacia la situación del intérprete, tanto intrínseca como profesional. ¿Dónde queda su figura y cuál es su papel frente al artista creador y qué sentido tiene un gremio como este en nuestro aquí y ahora?
Una performance musical lírica a partir de textos de Santiago Rusiñol y melodías de Joan Gay, Enric Morera y Enric Granados. El trabajo de Griselda Ramon es heroico y su labor de investigación documental muy valiosa. Como intérprete se entrega completamente a la visión de su director Albert Arribas y la ejecuta, transmite y comunica a la perfección. Cruzarse con su mirada mientras se escucha su portentoso y muy potente talento lírico es sumergirse en todo un conjunto de sensaciones y sentimientos, desde los más álgidos a los más afligidos. Servidora de las piezas musicales, su aportación es impagable. De entre todas, su aproximación a “L’alegria que passa” supera cualquier tipo de lectura posible. Sensibilidad devastadora. Àlex Jordi no se queda atrás y se convierte en intérprete, director musical y orquesta unipersonal del espectáculo. La compenetración y acompañamiento de su compañera redondean el resultado final de la función.
Espacio, objetos y piezas que se convierten en articulación, maniobra, engranaje, bisagra y coyuntura de todas las capas de lectura e interpretación de la propuesta. Pocas veces, estas disciplinas están tan completamente integradas en el discurso narrativo de una función y hablan su lenguaje de un modo tan expresivo y significativo como aquí. La interacción con los intérpretes y el uso que éstos hacen de todo lo que hay y conforma el escenario es también uno de los puntos fuertes de Orationibus #SR«